23/05/2026
Benvolgut centre,
Fa setmanes que et volem escriure però, mai trobem el temps ni el moment adequat.
Sempre estàs tan ocupat entre Nadal, Festes, Modernisme…
Per això, hem pensat que el mes de maig és bon moment per asseure’s i parlar.
Quan ja sembla que es respira normalitat
-encara que siga amb cert regust de pólvora i una mica de confeti escampat-
Res, que volem saber com estàs.
Ens hem adonat que entre tots t’exigim molt i et demanem coses tan diverses…
Com deus sentir-te amb tant guirigall?
De vegades, no som justos. Demanem, però no donem.
Lamentem que el centre estiga “mort”
mentre tanquem deu mesos a l’any molts dels teus balcons.
Ens fa molta llàstima cada vegada que tanca un comerç més
però, seguim comprant qualsevol cosa a internet.
Ens queixem que és impossible aparcar…
Però ai, és que vindre caminant!
No ho fem amb mala fe, saps que tots et volem.
Sempre estàs ahí i a demanar totes tenim dret.
Però mai ens parem a escoltar totes les coses que ens has de contar.
Tant de bo ho férem més.
Així sabríem que has vist els nostres iaios i iaies passetjant i treballant per estos mateixos
carrers.
Sabríem que has vist carros, burros, cotxes de cavalls, bicis, motos i sis-cents.
Sabríem que has vist fàbriques i telars convertir-se en filaes i bars.
Sabríem que ja estaves quan tot açò era camp.
Que has vist créixer edificis i també caure’n uns quants.
Ens diries que has viscut temps feliços, però també de dolents.
Que has viscut crisis que t’han deixat tocat, però que amb el temps, t’has tornat a alçar.
Que continues creixent, ple de bona gent.
Que som un poble unit, —quan volem ho demostrem—.
Si ens pararem a escoltar, aprendríem de tu tant!
Sobretot a valorar-te i a trobar l’orgull del poble.
Eres molt més que l’escenari de les festivitats locals.
Et mereixes ser protagonista tot l’any.
Eres història, memòria i tradició,
fins i tot quan cases i carrers es buiden, allà pel mes d’agost.
Eres música i festa al carrer
eres la cara visible d’un poble faener.
Eres punt de trobada de famílies i amics,
eres el caos d’entrada als col·legis a les 9 del matí.
Eres el parc on molts ens hem fet fadrins,
eres acollida, per als qui del seu país han hagut d’eixir.
Eres memòria de tots els qui un dia ens van deixar,
eres casa per als que marxen i saben que podran tornar.
Per als que viuen, els que treballen, els que estudien i els que fan “la volta als ponts”
Per als que venen “de molt alluny”!
Per als que volen aparcar a la porta i a l’àrea de descàrrega de camions.
Per als que van a missa o al teatre, els que venen de festa, a dinar, a sopar i a ballar.
Per als que s’asseuen al parc, els que passegen el gos i els de la visita guiada cultural.
Funcionaris, sanitaris, policíes i jubilats.
Joves universitaris, xicalla als col·les i tot el professorat.
Banquers, venedors, hostalers, músics i festers.
Veïns, associacions, turistes nacionals i estrangers.
Tots som ben diferents, si quasi diríem que fins i tot oposats!
però ens uneix una cosa —encara que molts pot ser no ens n’hem adonat—.
Et volem viu. Et volem bonic. Et volem feliç, net i ple.
Et volem amable, per a totes les edats, amb les cases plenes i els comerços oberts.
Et volem tranquil, et volem amb soroll, et volem divertit, per a totes i tots.
Anem a buscar-te. I a trobar-te!
Perquè anem a treballar-te, a beure’t i a menjar-te.
Anem a passejar-te, a trepitjar-te i a contemplar-te.
Anem a relaxar-te, a animar-te i a disfrutar-te.
Anem a riure’t, a cridar-te i a reivindicar-te.
Per aixó, benvolgut centre:
ANEM A VIURE’