21/10/2026
Parlem de finques, ferros i relleus generacionals.
És molt difícil que hi hagi relleu generacional al sector primari, sobretot perquè les inversions necessàries per començar són molt grans.
A la finca que tinc, el meu pare i el meu tiet hi van invertir molt. Van treballar, van lluitar i van fer molts esforços per tirar-la endavant i aconseguir que evolucionés.
Quan jo la vaig comprar, em vaig trobar amb una realitat: molts ferros que havies de saber fer funcionar, maquinària envellida i moltes inversions pendents perquè gairebé tot s’havia quedat vell.
En aquest últim any he fet moltes inversions per poder treballar millor i gestionar els cultius d’una manera més eficient. Però no sempre l’encertes. A vegades fas una inversió pensant que serà la solució i no obtens el resultat que esperaves. I d’altres vegades, quan sembla que ja ho tens tot encaminat, apareixen noves necessitats i més despeses.
Tenia molts projectes amb el meu pare. A casa meva, invertir sense tenir els diners a la mà mai ens ha fet por, encara que sí que ens ha tret moltes hores de son. Però si vols avançar, has d’arriscar, invertir i continuar. Entres en una roda que ja no pots parar, i l’agricultura en part et dona això.
I mentrestant, hi ha coses que s’aguanten amb pinces. Coses que saps que s’haurien de canviar, arreglar o millorar, però que acabes adaptant-t’hi perquè, de moment, no pots fer-hi res més.
I aquesta és la realitat de moltes finques. Des de fora pot semblar que tenir terres i maquinària és tenir-ho tot, però darrere hi ha anys d’esforç, deutes, inversions, decisions difícils i moltes hores de feina.
Si volem continuar menjant productes d’aquí, si volem que hi hagi relleu generacional i que joves, fins i tot més joves que jo, tinguin ganes i possibilitats de continuar treballant la terra, hi ha d’haver un canvi. I ha d’arribar abans que tot peti.
Perquè no podem demanar que les noves generacions agafin el relleu si cada vegada és més difícil fer viable una explotació.
Menjar, sempre haurem de menjar.
Continuem!
