29/09/2026
VOLA AMUNT AMIC
Ahir es silenci va arribar massa prest,
i en Dante va partir cap a un lloc desconegut.
Negre com sa nit, noble i valent,
amb aquella mirada que parlava en silenci, lentament.
No era només un cavall, era molt més que açò,
era company de vida, de camí i de cor.
Era sa passa devora, es silenci compartit,
era en Perico i en Dante, caminant sempre units.
Tants d’anys de camins, de sol i de fred,
de mirades que ho deien tot sense dir res.
Ell coneixia sa mà, sa veu i es caminar,
i en Perico coneixia cada forma de mirar.
Hi ha llaços que no rompen ni es temps ni sa distància,
perquè neixen dins s’ànima i hi deixen sa seva estada.
I allò que hi havia entre ells, tan pur i tan sincer,
no necessitava paraules per saber-se i entendre’s bé.
Avui queda sa seva petjada damunt es camí,
i un buit que fa mal allà on abans era ell.
Però queda també tot allò que va donar,
tants anys de vida compartida que ningú podrà esborrar.
I quan es vent acariciï sa terra des corral,
i el silenci recordi aquell cavall tan especial,
en Perico sabrà, encara que no el pugui veure,
que hi ha amors que ni sa mort pot fer desaparèixer.
Perquè en Dante no se’n va del tot,
mentre visqui dins es nostro cor,
I allà dalt, entre ses estrelles i es cel,
potser tornarà a córrer lliure, com sempre va fer ell.
Vola amunt, amic, cap a un cel infinit.
Corre lliure, Dante, com quan eres petit.
I si algun dia en Perico mira amunt cap al cel,
que sàpiga que, d’allà dalt, encara el mira ell. 🖤
Perico Llorens Pons
